Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Projectes SAP. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Projectes SAP. Mostrar tots els missatges

dijous, 16 de setembre del 2010

Bones pràctiques en centralització de sistemes SAP

Per tal de reduir costos de personal de IT, costos de manteniment de la infraestructura SAP i reduir costos de llicencies SAP, les empreses multinacionals fa uns anys van començar projectes per tal de centralitzar els seus sistemes SAP dispersos per tot el món en un sol sistema SAP, anomenat SAP Central. En els darrers mesos he estat participant en un equip local de consultors SAP en un d'aquests projectes on el sistema SAP Central acabarà tenint, al finalitzar el projecte global, més de 40.000 usuaris SAP amb més de 200 societats i multitud d'idiomes (espanyol, anglès, alemany, francès, italià, portuguès,...).

M'agradaria compartir les bones pràctiques que he detectat i alguns dels reptes funcionals i tècnics que s'han de resoldre en aquesta classe de projectes.

Processos

Primer de tot cal definir per cada mòdul de SAP quins processos seran globals, comuns per totes les societats i països, i quins processos admetran variacions locals per raons de negoci i/o legals. Els conjunt de processos globals formen el Global template.

Cal analitzar l'impacte que tindrà aquesta unificació de processos globals en el sistema SAP Central. Si els processos globals son els que ja estan utilitzant en el sistema SAP Central, la complexitat del projecte es redueix a integrar les diferents societats i països dels diferents sistemes SAP Locals als processos del SAP Central acceptant les variacions locals identificades durant el anàl. lisis dels processos locals.

Per contra si el sistema SAP Central no està utilitzant els processos globals definits, la complexitat augmenta al tenir primer que coordinar l'implantació dels processos globals en el sistema SAP Central i posteriorment realitzar l'iintegració de les diferents societats i països dels diferents sistemes SAP Locals.

Gatekeepers (responsable del procés global)

La figura del Gatekeeper esdevé clau en un sistema SAP central Global. Per cada mòdul de SAP s’ha de crear la figura del Gatekeeper, que es la persona responsable del procés global. El Gatekeeper es el responsable d’autoritzar qualsevol modificació que es demani sobre el procés global del seu mòdul. Es la persona que decideix si un nou procés s’incorpora al template global o esdevé una procés local. Si s’incorpora al template global significa que qualsevol altre societat o país el podrà utilitzar sense problemes, haurà de demanar al Gatekeeper l’activació del procés per la seva societat.

Nomenclatura objectes propis

Està bastant estes entre les multinacionals la utilització de la codificació Y* pels objectes globals, es a dir per objectes que fan servir tots els països (o la majoria) i utilitzar la nomenclatura Z* pels objectes locals, aquells que per raons de negoci o legals només utilitza un país.


Customizing objectes


Cal definir quins processos son homogenis per totes les societats i països i quins processos permeten variacions a nivell de societat o país.

Si els processos son homogenis els objectes customitzats tindran el nom Y* i seran comuns entre les diferents societats i països.

En els processos no homogenis, els objectes customitzats tindran el nom ZXX* on XX serà el identificador del país.

Cada país tindrà associat un codi alfanumèric de país (el estàndard ISO) i un número, ja que hi ha objectes de customizing que no accepten lletres en la seva codificació, que s'utilitzaran per codificar els objectes de customizing segons el país pels objectes locals.

També cal tenir en compte que hi ha objectes que son limitats com les rutines condicionals de copia on només en disposem de 500 per totes les aplicacions. Semblen moltes però quan tens més de 150 societats de països de tot el món amb esquemes de preus en comandes, documents de transports i esquemes de missatges en tots els mòduls, les rutines s'esgoten ràpidament a no ser que tinguis una visió més global i defineixis una solució global per cadascú dels escenaris on es fan servir les rutines de control de copia, rutines de transferència i rutines condicionals.

User-exits i BADIs

Les user-exits i BADIs s'hauran d'encapsular de tal manera que puguin ser activades per societat (o depenen del mòdul d’una altre estructura o combinació de estructures organitzatives de nivell alt).

La codificació de la User-exit estarà feta de tal manera que es codifiqui una sola vegada i no afecti a la resta de societats i països. Per exemple la User-exit accedirà a una taula Y* accedint per Societat, si existeix un registre per la societat, aquest registre contindrà la funció que cal executar per aquesta societat (cada societat tindrà la seva funció, a no ser que varies societats apliquin les mateixes regles de negoci, aleshores compartirien la funció). L'execució d'aquesta funció serà dinàmica i la funció tindrà els mateixos paràmetres que la User-exit.

Aquelles User-exits que son Forms, com per exemple en les User-exits de la comanda de ventes o l'entrega, s'aplicarà el criteri de inserir un include global Y*, per la lògica de negoci global, i un include per cada país que tingui lògica de negoci local, aplicant la nomenclatura exposada abans.

Programes

Els programes Globals Y*, i com a bones pràctiques els locals també, no haurien de tenir cap tipus de ‘HardCode’ que impliquin nivells organitzatius (com societats, centres, magatzems, …) ni classes de documents o altres criteris que puguin diferir en funció de la societat o el centre o alguna altre dada organitzativa.

Els programes s'han de fer parametritzables per societats i amb criteris de selecció amplis per tal que puguin ser utilitzats per totes les societats i països. Dintre dels criteris de selecció sempre haurem de tenir un o dos camps obligatoris per tal que s'utilitzin els índexs de les taules de la base de dades i així fer que el rendiment del programa sigui òptim, tot i tenir uns criteris de selecció molt amplis. Cal donar molta llibertat de selecció, però a l'hora tenir molt present el rendiment del programa i els seus efectes sobre el consum de recursos del sistema.

La centralització a un sol sistema SAP implicarà fer una tasca de renombrar tots els objectes locals Z*, que s’hagin acordat que es migren al sistema SAP Central, aplicant la nomenclatura que inclou el codi del país. Per tant el programa típic que està codificat com ZMMRP** en el sistema SAP local, si l'utilitza una o varies societats espanyoles, passarà a anomenar-se en el nou sistema SAP Central: ZES+codificació del nou sistema SAP Central.

EDIs i sistemes externs

Una altra de les tasques que cal analitzar amb cura es l'impacte que te la centralització en els nostres processos EDI-IDOC i amb altres sistemes externs.

S'ha de realitzar un inventari dels processos IDOCs que cal migrar i contactar amb varis clients i proveïdors per coordinar les proves amb el nou sistema SAP Central.

Cal migrar també els processos IDOCs que es realitzaven en processos interns del sistema SAP local, per exemple entre dues societats ubicades en el mateix sistema SAP local.

També cal fer una reenginyeria dels processos IDOCs entre dues societats, una del sistema SAP local i l'altre en el sistema SAP Central, ja que ara les dues societats estaran en el mateix sistema SAP. Cal preguntar-se: ¿Podem evitar els IDOC i utilitzar un procés estàndard SAP com seria la comanda de compres Crosscompany?

Els processos d'integració amb sistemes externs s'hauran d'identificar i provar curosament, ja que l’entorn del sistema haurà canviat i ens podem trobar per exemple que ara el nou sistema SAP es troba en un altre país, amb una altre versió de SAP i corre sota un altre sistema operatiu, ¿aquests fets poden afectar a la connexió e integració dels processos amb els nostres sistemes externs?

Jobs

El usuari no podrà planificar Jobs amb cap tipus de periodicitat, si que podrà executar programes en fons. S'haurà de crear un procediment, i realitzar una utilitat si es considera oportú, per tal que els usuaris demanin la creació de Jobs amb la periodicitat desitjada i s'exposi breument perquè s'utilitzarà el Job. Amb aquest procediment hem d'evitar el descontrol que suposa que els usuaris planifiquin Jobs, ja que al final es dupliquen execucions o s'executen Jobs creats per usuaris que ja no s'encarreguen de fer el seguiment d'aquests Jobs.

Altres aspectes

Quan la centralització de dos sistemes SAP implica que la versió SAP del sistema Central es superior al del sistema local, ens podem trobar amb altres reptes que hem de superar. Per exemple, que una funcionalitat estàndard de SAP passi a ser obsoleta perquè SAP ja no li donarà suport, com passa amb una de les tecnologies del SAP Console.

Un altre exemple, si en el nostre sistema origen hem copiat un programa estàndard a un programa Z* (aquesta pràctica de copiar una programa estàndard a un Z* no s'hauria de fer mai, o si més no, només en casos molt excepcionals i amb una raó de negoci amb molt de pes i caldria que fos autoritzada pel responsable de SAP), caldrà fer una reenginyeria del procés. Com a bona pràctica s'hauria d'aprofitar la centralització per corregir aquesta mala pràctica, per tant implicaria esbrinar perquè es va copiar el programa estàndard i quines modificacions es van aplicar sobre l'estàndard. Un cop identificada la funcionalitat addicional, s'hauria de buscar una nova solució però aplicant bones pràctiques, per exemple creant un nou programa Z* amb la nostra funcionalitat pròpia e integrant-lo amb el estàndard SAP utilitzant BAPIs.

Aquests son algunes de les bones pràctiques que he identificat però em deixo d'exposar moltes altres bones pràctiques i problemàtiques com serien: el dimensionament del sistema SAP i la seva disponibilitat 24x7 (ja que donarà servei a 40.000 usuaris ubicats per tot el món), gestió del projecte global de SAP, el manteniment de dades mestres en el sistema SAP Central, la definició dels nous procediments pels nous processos de negoci que es vulguin desenvolupar en el nou sistema SAP Central, el procediment de transports de ordres de Customizing i Workbench, la definició i gestió d'autoritzacions, ....

Un projecte molt interessant que et fa enfocar les problemàtiques amb una visió totalment global i on qualsevol decisió s'ha de fer encabir dintre de la solució global del sistema SAP Central.

dimecres, 10 de març del 2010

¿Que volen els usuaris de SAP de SAP? Reduir costos

¿Que volen els usuaris de SAP de SAP? Reduir costos

Les principals necessitats dels usuaris de SAP son:
  • Reduir el cost de propietat i la complexitat
  • Adreçar la integració de SAP amb les inversions existents
  • Completar el pla de ruta original i promès del producte
  • Reduir el cost de manteniment o mostrar valor
  • Renovar el focus en la innovació (exemple: Web 2.0, SaaS)
  • Millorar la usabilitat
  • Millorar la integració amb Microsoft (Sharepoint, Office)
  • Menys intimidació i més aliances
  • Fer NetWeaver més senzill d’utilitzar
  • Proporcionar un ajut eficaç de costos per R/3 4.X
Degut a aquestes necessitats del usuaris SAP, els proveïdors de SAP que proporcionen optimitzacions i extensions de solucions estan experimentant ràpids creixements. Les aplicacions que creen valor per la empresa es poden classificar en 7 àrees:
  1. Extensió de l’aplicació i facilitat d’ús
  2. Aplicació de gestió del cicle de vida
  3. Arxivat, emmagatzematge i gestió de dades
  4. Gestió de llicències i la optimització
  5. Integració amb Microsoft Office
  6. Manteniment de tercers
  7. Virtualització
Si voleu conèixer el detall de cada una de les àrees que creen valor podeu consultar l’article: The SAP Optimization List – Key Ecosystem Vendors You Should Know

Altres articles interessants sobre les aplicacions SAP que creen valor per les empreses:
  1. 2010 Apps Strategies Should Start With Business Value
  2. Event Report: 2009 SAP Influencer Summit

divendres, 12 de febrer del 2010

Reduir el TCO en canvis de versió de SAP i en implementacions de Support Package de SAP

En aquesta presentació de Panaya ens presenten la eina que han desenvolupat per reduir el TCO (Total cost of ownership) automatitzant els canvis de versió, els manteniments, i la integració d'aplicacions encapsulades utilitzant simulacions en súper ordinadors basades en Cloud ( el núvol).

Algunes dades interessants que dona en la presentació:
  1. Una mitjana de 5.642 programes a mida per sistema
  2. Quan es fa el canvi de versió a ERP 6.0 el % de programes estàndard que es modifiquen son: 64% per la versió 4.6C, 40% per versió 4.7 i el 31% per la versió ERP 5.0:
  3. SAP ECC 6.0 programes afectats en canvis versions
  4. Cost mig d’un canvi de versió: 1 Milió de Dòlars ( X 100K R/3 Systems = $100B!!!)
  5. Cost mig d’implantar un Support Package: 36K Dòlars ( X 100K R/3 Systems = $3,6B)


Desconec el Software de Panaya però les dades que presenta com a mínim et fan reflexionar que cada actualització del software te un cost enorme per les empreses i totes aquelles eines que es desenvolupin per reduir el cost d’actualització del software seran benvingudes per les empreses.

dimecres, 6 de gener del 2010

Metodologia ASAP de SAP

Una de les mancances que la Generalitat de Catalunya ha detectat en els seus proveïdors TIC, en empreses catalanes, es la manca d'una metodologia d’implementació de les solucions i una manca de metodologia per l'oficina de gestió dels canvis.

Dintre dels projectes SAP, un dels riscos més alts que poden provocar el fracàs de la implementació es una dolenta oficina de gestió del canvi i una manca de metodologia d’implementació.

Per aquests motius, avui, m’agradaria introduir, a aquells que la desconeixen, la metodologia ASAP (Accelerated SAP) de SAP AG per la realització de projectes. Tot i ser una metodologia de SAP, com podreu veure, pot ser aplicable per qualsevol projecte de qualsevol tecnologia.

Fases metodologia ASAP

Fase I: Preparació inicial del projecte

En aquesta fase es defineixen els objectius i l’abast del projecte. L’equip de projecte es familiaritzarà amb els fonaments del SAP ERP i el mapa de procediments ASAP. Es revisa l'esquema de hardware necessari.

El projecte s’inicia oficialment amb una reunió de llançament en la qual hi participen tant l'equip de projecte, els consultors implementadors com totes aquelles persones de l'empresa que son claus per l’èxit del projecte.

Fase II: Mapa de processos de negoci (Business Blueprint)

El propòsit d’aquesta fase, coneguda habitualment per Business Blueprint, es entendre els objectius de negoci del client i determinar els processos de negoci necessaris que han de permetre assolir els objectius marcats.

En les reunions executives es defineix l’estructura organitzativa i els processos de negoci a alt nivell.

En les reunions de treball de cada un dels processos de negoci, es defineixen els requeriments més detalladament amb els usuaris clau de cada un dels processos.

Les reunions executives i de treball son liderades pels consultors implementadors.

Per tal d’assegurar que els requeriments han sigut entesos correctament pels consultors, es presentarà als executius un ”Pla” del estat futur de l'estructura organitzativa i dels processos de negoci, en format escrit i en diagrama. Aquest “Pla” haurà de ser aprovat pels executius.

Fase III: Realització

En aquesta fase l'equip de projecte de l'empresa s’entrenarà en SAP per tal de familiaritzar-se en les eines, les ajudes, la interfase d’usuari i els processos de negoci de SAP.

L’equip de consultors implementadors configuren els processos de negoci en SAP definits en el “Pla” aprovat. El sistema configurat haurà de representar l’estructura organitzativa de l'empresa, el catàleg de dades mestres i haurà de suportar un flux totalment integrat dels processos del sistema. Una revisió dels processos de negoci de l'empresa amb l’equip de projecte i els usuaris clau de cada un dels processos permetrà confirmar el “Pla” aprovat i fer les correccions pertinents.

Paral•lelament, en aquesta fase es desenvolupen i proven els programes de interfase i conversió per migrar les dades del antic sistema a SAP. També es desenvolupen i proven els llistats i programes específics que necessiti l'empresa i que no existeixen a SAP.

Al finalitzar la fase, els usuaris clau de cada un dels processos de negoci haurien d’haver validat tots els escenaris de prova dels processos que son responsables.

Fase IV: Preparació Final

El propòsit d’aquesta fase es acabar les proves finals del sistema, entrenar als usuaris finals, i preparar el sistema i les dades del entorn de producció.

Les proves finals del sistema consisteixen en: provar els procediments i programes de conversió, provar els programes de interfase als sistemes actuals, realitzar proves de volum i estrés i les proves d’acceptació del usuari final.

Els usuaris finals son formats pels usuaris claus dels processos. Aquest mètode facilita que els usuaris finals acceptin millor la nova solució i també construeix la base de coneixement pel suport propi i millores futures del sistema.

En aquesta fase també es crea un estratègia per la Arrancada.

L’últim pas de la fase es aprovar el sistema i verificar que tota la organització esta preparada per començar anar a treballar en l’entorn de producció de SAP ERP.

Fase V: Arrancada productiu i suport

Immediatament després de la Arrancada, el sistema haurà de ser revisat i ajustat per assegurar que l’entorn de negoci esta completament suportat. Es realitzaran entrevistes informals als usuaris per verificar que les seves necessitats han estat satisfetes.

Conclusions

La metodologia ASAP accelera les implementacions de SAP, es molt completa i precisa pel que fa als documents entregables de cada fase i de les aprovacions dels processos i el “Pla”. Tot i que la metodologia sembli enfocada a la implementació del sistema SAP ERP, es aplicable a qualsevol tipus de projecte. Cal que en funció de les dimensions del projecte i del client ajustem la metodologia ASAP per tal que aquesta ens sigui útil com a metodologia de treball però que no ens faci augmentar en excés el temps i el pressupost del projecte.

Si considereu que la metodologia ASAP no s’ajusta al vostre tipus de tecnologia, al vostre tipus de client o de projectes, cal que busqueu una metodologia de treball que s’ajusti a les vostres necessitats. Potser en funció del tipus de projecte heu d’emprar una metodologia (ASAP), una altre (AGILE) o qualsevol altre. La qualitat del vostre treball es veurà notablement augmentada si seguiu una metodologia.

Fonts: SAP, Barcas Consultores

dissabte, 2 de gener del 2010

Implementar SAP amb èxit, el núvol, Iphone, certificació SAP i projectes fallits

Dels 10 articles més populars del 2009 de SAP a de SAP Watch Blog, destaco els següents pel seu alt grau d’interès pels Consultors SAP, caps de projectes SAP, responsables d’àrea SAP i Directors de sistemes d’informació:

1. Consells per implementar SAP amb èxit: Tips for successful SAP implementations

2. Moure SAP, hardware i tot, a el núvol: Moving SAP, hardware and all, into the cloud

3. ¿Qui vol SAP en el IPhone? : Who wants SAP on the iPhone?

4. ¿Es la certificació l’entrada a una implementació SAP amb més èxit?: Is certification the ticket to a more successful SAP implementation?

5. ¿Quina es la tendència real en projectes SAP fallits? : What’s the real trend in failed SAP projects?

La llista completa d’articles la podeu consultar a : 10 articles més populars del 2009 de SAP

¡Bon any 2010!

dissabte, 14 de novembre del 2009

SAP i Agile

Agile es un grup de metodologies de desenvolupament de Software basat en desenvolupaments iteratius, on els requeriments i solucions evolucionen mitjançant la col·laboració entre equips multi-funcionals autoorganitzats.

Alguns dels principis del Agile Manifesto:

- Satisfacció del usuari mitjançant l’entrega rapida i continua de software útil

- El software desenvolupat s’entrega freqüentment, cada poques setmanes enlloc de mesos

- El software que es desenvolupa es la principal mesura del progrés

- Inclús canvis d’última hora de requeriments son benvinguts

- Cooperació diària i molt propera entre usuaris de negoci i desenvolupadors

- Conversacions cara a cara es la millor forma de comunicació (co-localització)

- Els projectes son construïts al voltant de individus motivats, els quals se’ls ha de donar la confiança

- Atenció constant a l’excel·lència tècnica i al bon disseny

- Simplicitat

- Equips autoorganitzats

- Adaptació constant a les circumstàncies canviants

El que més m’ha sorprès d’aquesta metodologia es que la seva manera de treballar es basa en fixar uns objectius a 15 dies del que cal desenvolupar. Aquesta funcionalitat ha d’estar emmarcada dintre del projecte a llar termini, es adir no es fa una cosa perquè si.

En aquests 15 dies s’ha de desenvolupar la funcionalitat i provar-la i ha d’estar llesta per passar la funcionalitat desenvolupada a producció. Al estar el equip de treball físicament junts, la interacció es constant entre desenvolupadors i usuaris de negoci.

Una altre dada interessant de la metodologia es que al estar desenvolupant petites funcionalitats, englobades dintre d’un projecte més global, si durant el transcurs del temps les prioritats canvien, es pot reorganitzar l’ordre de les prioritats o canviar els objectius del projecte a llarg termini.

Quantes vegades ens hem trobat que després de estar treballant durant mesos en un nou projecte, quan es fa l’entrega al usuari aquest manifesta que les seves prioritats han canviat i ara ja no l’interessa el que s’ha desenvolupat.

Amb aquesta metodologia s’haguessin pogut canviar els objectius del projecte durant el transcurs del mateix i fer entregues quinzenals de les funcionalitats que li son més urgents al usuari segons les seves últimes prioritats.

¿Es possible aplicar alguna de les metodologies Agile en projectes SAP?

En projectes d’implantació de SAP no veig factible utilitzar aquesta metodologia Agile. En canvi en projectes de manteniment i evolutius que tinguin una durada d’un parell de mesos si que veig possible i útil aquesta metodologia de treball.

Tot i veure-la útil, hi ha alguns aspectes que cal tenir presents:

- El desenvolupador ha de ser un funcional i desenvolupador expert per tal de construir solucions estables i escalables a mesura que evolucioni el projecte

- Els usuaris de negoci han de ser experts en els processos que volen millorar

- Cal comparar el cost que pot suposar aquesta metodologia de treball, amb equips autoorganitzats enfront els mètodes habituals de gestionar un ‘pool’ de demandes i realitzar-les segons les prioritats del global del usuaris.

- En projectes on han d’intervenir varis mòduls de SAP es fa difícil poder fer coincidir els equips de treball de les diferents àrees.

La prova definitiva per saber si aquesta metodologia Agile de treball es pot aplicar a SAP, i concretament en la nostra empresa es fer una prova, crear un equip de treball per un projecte d’un parell de mesos i veure que passa.

Durant el transcurs de la ‘prova’ s’hauria d’aplicar alguna de els metodologies Agile (Scrum, Extreme Programming) al peu de la lletra. Al final de la prova s’hauria d’avaluar els resultats tant des de la part tècnica de desenvolupament com des de la part dels usuaris de negoci.

¿Creieu que es pot aplicar alguna metodologia Agile en projectes SAP?

divendres, 6 de novembre del 2009

Model dades en implantacions SAP

Una de les grans tasques, tant pel volum de feina com per la importància de la tasca, es el model de dades que cal realitzar en la implantació del sistema SAP.

El model de dades en SAP està condicionat per l’estructura organitzativa de la empresa, així com pels seus processos. Per tant, abans de començar qualsevol definició de model de dades SAP cal tenir definides quines seran les principals estructures organitzatives a SAP: Societats, divisions, organitzacions de ventes, organitzacions de compres, centres, ...

Un cop identificades les dades obligatòries i les dades necessàries dels processos actuals en el nostre sistema d’informació, caldrà analitzar si el sistema SAP contempla totes aquestes dades.

En cas necessari el model de dades estàndard de SAP, tant de dades mestres com de dades variables, es pot ampliar, tot i que no es recomanable a no ser que sigui imprescindible.

La màxima de menys es més hauria d’estar ben present durant tot el procés d’implantació del sistema SAP. Crear noves estructures organitzatives, en un futur, e integrar-les en els processos es molt senzill que no pas eliminar estructures organitzatives.

La formació als usuaris mestres en les etapes inicials del projecte d’implantació del sistema SAP per tal que coneguin les estructures organitzatives de SAP i les seves nomenclatures es importantíssima perquè seran ells, juntament amb el seu analista de negoci SAP, els que s’hauran d’encarregar de fer els lligams i les verificacions de les dades mestres entre els seus sistemes actuals i el sistema SAP.

Els analistes de negoci SAP del projecte, a part de parametritzar el sistema e identificar i resoldre possibles mancances de SAP en funcionalitats necessàries i especifiques de la empresa, hauran de realitzar una tasca formativa als usuaris mestres i un suport constant als mateixos durant l’etapa d’enllaçar els models de dades entre el sistema d’informació actual i el sistema SAP a implantar.

Bona part de l’èxit de la implantació del sistema SAP recau en tenir totes les dades mestres ben informades i amb dades coherents.